SENSACIÓ D’EIVISSA
El llarg matí d’estiu. El sol ardent.
l’ombra de la figuera, travessada
de brisa, entre el rostoll, clou la manada
de les ovelles i el pastor indolent.
S’alça cap a la punta un floc de pins,
d’on ve una olor calenta i aromada.
Brilla el mar, i un veler, la vela inflada,
la proa a rumb, s’allunya blau endins.
Aquest poema m'agrada perquè es d'Eivissa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada