TERRA NATAL
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel faborable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.

El blanc record de la infantesa hi sura,

ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
                  de mot antic als llavis de la gent.
                  El meu amor, la ferma companyia,
                 vull somniar-hi, entre la mar i el vent.